Baix Camp, el

Comarca de Catalunya: 697,15 km², 190.973 hab (2014), Densitat: 273,93 h/km², cap: Reus

Té 28 municipis: l’Albiol – l’Aleixar – Alforja – Almoster – Arbolí – l’Argentera – les Borges del Camp – Botarell – Cambrils – Capafonts – Castellvell del Camp – Colldejou – Duesaigües – la Febró – Maspujols – Montbrió del Camp – Mont-roig del Camp – Prades – Pratdip – Reus – Riudecanyes – Riudecols – Riudoms – la Selva del Camp – Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant – Vilanova d’Escornalbou – Vilaplana – Vinyols i els Arcs

GEOGRAFIA FÍSICA – És una de les tres comarques, la més meridional, que formen la regió del Camp de Tarragona. Limita al nord amb la Conca de Barberà i l’Alt Camp (nord-est), el Tarragonès a l’est, la mar Mediterrània la tanca al sud-est, la Ribera d’Ebre al sud i a l’oest el Priorat. Està format per una vasta plana de sedimentació quaternària adossada al litoral, circumdada per un amfiteatre muntanyós de basament granític i d’esquists cobert de taules calcàries i gresos roigs: muntanyes de Prades (amb el tossal de la Baltasana, 1.201 m) al nord i la serra de Pratdip i de l’Argentera a l’oest. Al punt d’unió de la plana i el cinyell muntanyós es drecen altes cingleres com la serra de la Mussara, la Creu de Llaberia o la Mola de Colldejou.

El sistema hídric és molt pobre i es limita a una sèrie de rieres, que neixen a la serra de Prades o a les muntanyes de ponent. La costa és rectilínia, baixa i arenosa.

El clima es benigne i les muntanyes protegeixen la comarca de les influències interiors: la temperatura mitjana anual és d’uns 15º a la costa i 12º a la serra de Prades. Les pluges hi són escasses -un màxim de 800 mm a la serra de Prades- i a la tardor es quan presenten un índex superior. El serè o mestral, a la tardor i l’hivern, i la marinada, a l’estiu, escampen boires i nuvolades i asseguren un cel net gairebé la meitat de dies de l’any. A les terres baixes i seques predomina la màquia de garric; l’alzinar a la muntanya i a la plana litoral i la roureda a la Mussara.

POBLACIÓ – La població del Baix Camp ha experimentat un creixement notable: l’11,3%, la dècada 1981-91. Es concentra sobretot a Reus (66,6%) i Cambrils (11%), els dos nuclis urbans de la comarca, mentre que la despoblació afecta fortament els nuclis de muntanya i alguns de la plana. La meitat de la població activa es dedica al sector terciari, prop del 40% al secundari i a la ratlla del 10% al primari.

ECONOMIA – L’agricultura té el conreu característic en l’avellaner, que ha arribat en part a desplaçar la vinya i l’olivera i, encara més, el garrofer i els cereals. Aquests darrers decennis, el regadiu s’ha popularitzat gràcies als pantans de Riudecanyes i Siurana. Cal destacar també l’expansió de l’avicultura, que avui presenta més de 2.000 explotacions; la pesca, d’altra banda, es concentra als ports de Cambrils i l’Hospitalet de l’Infant, coincidint geogràficament amb l’expansió del fenomen turístic i les seves instal·lacions (Cambrils, platges de Mont-roig, Vandellós, etc). El principal nucli industrial i comercial de la zona és Reus, ciutat de llarga tradició i que ofereix gran varietat d’activitats. Reus és també un important centre cultural amb notables institucions que irradien la seva influència més enllà de la comarca, com el Centre de Lectura, el Círcol, l’Orfeó, etc. A partir de 1972 funciona a Vandellòs una central nuclear, desmantellada el 1995. El 1987 va inaugurar-se Vandellòs II.

HISTÒRIA – La comarca del Baix Camp estigué poblada des de temps remots; s’hi ha trobat restes del paleolític, pintures rupestres a les muntanyes de Prades, vestigis de la cultura indoeuropea i ibèrica. La romanització fou intensa a la plana, sota la influència de Tarraco, i la dominació sarraïna deixà la seva petja en els pobles de muntanya, on es refugiaren. A partir del segle XII, un cop Tarragona fou alliberada dels musulmans, començaren a establir-se els pobles actuals.

De gran importància a l’Edat Mitjana foren el comtat de Prades, centrat a la vila del mateix nom, que estenia el seu domini per la majoria de nuclis de les muntanyes, i la baronia d’Escornalbou, centrada en el castell i monestir d’Escornalbou i vinculada als arquebisbes de Tarragona.

La puixança de Reus arrencà ja en el segle XV amb la fabricació de teixits i aiguardents, que la portaren a esdevenir, durant el segle XVIII, la segona ciutat més important de Catalunya: juntament amb París i Londres, Reus fixava la cotització de l’aiguardent i era un centre comercial de primer ordre per al vi, oli i fruita seca. Aquest important creixement econòmic féu que al final del segle XIX i començament del XX es bastissin a la ciutat un important conjunt d’edificis modernistes. El 1835, Reus esdevingué cap d’un partit judicial, amb jurisdicció sobre quasi tot el Baix Camp, i en la divisió territorial del 1936 se’n confirmà la capitalitat sobre la comarca.

Enllaços web:  Consell Comarcal – Estadístiques – Consell Esportiu