Alt Urgell, l’

Comarca de Catalunya: 1.447,46 km², 20.548 hab (2016), densitat: 14,20 h/km², capital: la Seu d’Urgell

Consta de 19 municipis: Alàs i Cerc – Arsèguel – Bassella – Cabó – Cava – Coll de Nargó – Estamariu – Fígols i Alinyà – Josa i Tuixén – Montferrer i Castellbó – Oliana – Organyà – Peramola – el Pont de Bar– Ribera d’Urgellet – la Seu d’Urgell – les Valls d’Aguilar – les Valls de Valira – la Vansa i Fòrnols

Situada a la regió de la Seu d’Urgell. Limita amb Andorra i la Cerdanya al nord, a l’est amb el Berguedà, al sur-est amb el Solsonès, al sur-oest amb la Noguera i a l’oest amb el Pallars.

GEOGRAFIA FÍSICA.- Comarca enclavada al Pirineu, està constituït per un sistema de petites valls formades al llarg del riu Segre. La més important, situada a l’aiguabarreig d’aquest riu i la Valira, al punt on es troba la Seu, s’obre en una plana, d’uns 7 km, entre el Cadí i el Pirineu, voltada d’altes serres boscoses i travessada per un seguit de valls.

El clima és de tipus mediterrani, modificat per la muntanya, amb precipitacions escasses (700 mm) que augmenten amb l’alçada. La vegetació és de tipus continental, amb predomini de la pineda de pi roig.

POBLACIÓ.- L’Alt Urgell és una de les comarques de Catalunya que mostra senyals de despoblació, bé que lleugers: en el període 1981-91 s’ha registrat una minva de l’1,6%. La població es concentra principalment a la Seu d’Urgell (10.374 hab, el 54,5% del total de la comarca) i a la plana que l’envolta. Oliana i Organyà, on es trobaren les famoses Homilies, són altres poblacions importants.

ECONOMIA.- L’activitat econòmica principal és la ramaderia, especialment la bovina, amb un clar predomini de la vaca lletera. L’agricultura, centrada en els farratges i la patata, està clarament orientada vers la ramaderia, i la superfície conreada minva de dia en dia. La indústria hi és escassa; la més important i de més tradició és l’alimentària, en especial la lletera. També hi té un cert pes la indústria metal·lúrgica; la forestal, de gran importància fa un temps, ha quedat molt relegada. La promoció de la comarca de cara al turisme -les pistes d’esquí nòrdic de Sant Joan de l’Erm i l’aprofitament de les aigües dels rius de muntanya per a la pràctica del piragüisme en aigües braves- ha fet que el sector terciari experimentés un notable augment; actualment ocupa prop del 45% de la població.

HISTÒRIA.- Les restes de poblaments antics a l’Alt Urgell es remunten al neolític, tot i que les més abundants, una vintena de megalits, corresponen ja a l’edat dels metalls. Tot i que la ruta del Segre fou de gran importància a l’hora de les invasions indoeuropees, no n’han quedat gaires restes, ni de la romanització, que hi fou escassa. De gran importància per a la història d’aquestes terres fou la creació pels reis francs, al segle VIII del comtat d’Urgell, que comprenia a l’Alt Urgell, Andorra, una part del Solsonès i de la Segarra. A partir del segle XI, amb la creació del vescomtat del Baix Urgell, quedà limitat a l’Alt Urgell. Els comtes, ocupats en la conquesta de noves terres, deixaren el comtat a mans dels vescomtes i dels bisbes de la Seu, que de fet es repartiren el domini de la zona i prepararen la separació d’Andorra, efectiva a partir del segle XVI, poc després que el comtat, al cap de set segles de supervivència, quedés definitivament annexat a la corona. La catedral d’Urgell, d’altra banda, és la mostra més clara del poder del bisbat d’Urgell, creat ja al segle VI, i que a l’Edat Mitjana s’estenia per un territori que sobrepassava els 10.000 km². Dedicada a Santa Maria, és un dels monuments més notables del romànic català, declarada monument històrico-artístic el 1931. L’església actual, la quarta de les conegudes, és obra del segle XII i es deu al plantejament del mestre d’obres Ramon Llombard, de probable origen italià. Amb tot, la presència del romànic, l’estil més característic de la regió, no es limita a la Seu, i en trobem bones mostres al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, a Anserall, a l’església de Sant Climent, a Coll de Nargó, i un seguit d’esglesioles repartides per valls i muntanyes.

Enllaços web:  Consell Comarcal – Estadístiques – Viquipèdia