(Reus, Baix Camp, 1846 – Barcelona, 20 gener 1917)
Poeta. Germà de Joaquim Maria. Començà publicant poesies a diverses revistes de Reus i de Barcelona.
Conegut pel seu llibre de poesies Íntimes i quadrets (1886), d’inspiració senzilla i popular. És autor també de Los cants del laletà (1860), La tardor (1861), Sospir de l’arpa (1862) i El ramet de ginesta (1867), entre d’altres.
Cultivà una poesia amarada de religiositat, i va ser diverses vegades mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 
Retroenllaç: Bartrina i d’Aixemús, Joaquim Maria | Dades de Catalunya i dels Països Catalans