Cervató, Anna

(Catalunya, segle XVI)

Escriptora. Dama de la cort de Germana de Foix.

Molt estimada i elogiada pel duc d’Alba, Fernando de Toledo. Mantingué correspondència literària, en llatí, amb humanistes com Lucio Marineo Siculo.

Li és atribuïda l’obra De saracenorum apud Hispaniam damnis.

Anuncis

Cervantes de Gaeta, Gaspar

(Trujillo ?, Castella, 1512 – Tarragona, 17 octubre 1575)

Arquebisbe de Tarragona (1568-75). El 1570 fou creat cardenal. No arribà a la seu tarragonina fins al 1572.

Aviat es destacà per la seva activitat: hi celebrà un concili provincial (1572-74), creà la Universitat de Tarragona (1572), per a la qual féu successives donacions fins a un total de vint mil lliures catalanes; obtingué del papa Pius V la supressió del convent d’Escornalbou, les rendes del qual foren destinades a la creació d’un seminari conciliar (1575); fundà també una casa de provació i noviciat de la Companyia de Jesús (1575).

Féu traduir al català els seus Avvertimenti per les persone ecclesiastiche… (Roma, 1568), impresos a Barcelona el 1573 per difondre l’esperit del concili de Trento.

En el seu testament (octubre 1575) deixà regulats minuciosament les rendes i el funcionament de la Universitat de Tarragona, fet que impedí que fos abolida per Felip V.

Certascan, estany de

(Pallars Sobirà)

Estany del Pirineu, prop de la frontera amb França, al peu del port de Lladorre, al començament de la vall de Cardós, a l’est del pic de Certascan (2.853 m alt). Pel riu de Certascan desguassa al de Lladorre.

Ha estat construïda una resclosa per a l’aprofitament hidroelèctric de l’estany a través d’un canal subterrani de conducció de l’aigua a la central de Tavascan.

Cermeño y Paredes, Pedro Martín

(Melilla, 26 març 1722 – A Corunya, Galícia, 15 desembre 1790)

Enginyer militar. Projectà l’església de Sant Miquel del Port de la Barceloneta (1753), la seu nova de Lleida (1760), el pont ja desaparegut de Molins de Rei (1765) i completà la urbanització de la Rambla de Barcelona (1776-78).

El 1770, essent mariscal de camp, arribà a Mallorca per ajudar a la defensa de l’illa.

Hom ha confós la seva activitat amb la del seu probable germà Juan Martín Cermeño.

Cermeño, Juan Martín

(Ciudad Rodrigo, Castella, 1700 – Barcelona, 1773)

Enginyer militar. Comandant del cos d’enginyers a Catalunya i inspector general a Madrid.

Al Principat dirigí la reforma i ampliació del castell de Montjuïc (1751), la construcció del castell de Figueres (1752), intervingué en el projecte de la capella de la Universitat de Cervera (1751) i fou el responsable del projecte definitiu de la Barceloneta.